Virtuosisme i sentiments
De l'Anglaterra del 1600 a l'Itàlia del 1700

Nicola Fiorenza (1700-1764) Nàpols
Concert per il flauto en Sol m
Grave – Allegro – Largo e staccato – Allegro assai

Henry Purcell (1659-1695) Westminster / Londres
Suite de l’òpera “The Fairy Queen”
First Music: Prelude
Hornpipe
Second music: Air
Rondeau
First Act Tune: Jig
Dance for the green men
Dance for the followers of Night
Prelude
If love’s a sweet passion
Hornpipe

Antonio Vivaldi (1678-1741) Venècia
Concert per il flautino en Do M RV443
Allegro – Largo – Allegro molto

Matthew Locke (1621-1677) Essex / Londres
“The tempest”
Introduction
Galliard
Gavot
Saraband
Lilk
Curtain Tune
First Act Tune – Rustick Air
Second Act Tune – Minoit
Third Act Tune – Corant
Fourth Act Tune – A Martial Jigge
Conclusion – A Canon 4 in 2

Antonio Vivaldi
Concert per il flauto en Do m RV44
Allegro non molto – Largo – Allegro

Virtuosisme i sentiments

Quan sentim la paraula virtuosisme normalment l’associem a espectacle. Ens fixem més en la dificultat tècnica, el lluïment personal o el que ens transmet la música?

Saber transformar un passatge senzill, quatre notes, en un sentiment que ens arribi a l’ànima també és virtuosisme?

És admirable la superació tècnica de les dificultats que presenten moltes partitures però també ho és fer que una petita frase ens emocioni.

En les obres d’aquest programa, algunes molt conegudes i altres menys, hi trobarem moments expressius molt diversos.

Henri Purcell i Antonio Vivaldi són compositors molt interpretats, però Matthew Locke i, sobretot, Nicola Fiorenza no tant. Tenim així dos compositors anglesos i dos italians, un de cada país amb gran reconeixement internacional i conegut pel gran públic i un altre també famós però més a nivell local.

L’interès de les obres i el fet que compositors tan reconeguts hagin mantingut la flauta de bec com a instrument solista en obres importants, ens ha empès a fer aquest programa.

Nicolo Fiorenza nascut a Nàpols cap al 1700 es va dedicar a ensenyar música instrumental i entre la seva obra hi figuren 15 concerts i 9 simfonies. Tot i rebre l’influencia de Vivaldi va crear un estil propi. Va arribar a ser el primer violí de la Reial Capella de Nàpols. Descobrirem doncs la gran sensibilitat del seu concert per a flauta en La m.

L’estil d’ Antonio Vivaldi és molt conegut i els concerts que hem triat formen part de les obres que millor el representen. En el concert en Do M RV 443, famós i molt interpretat, hi veurem un Vivaldi típic, virtuós i lluminós. Per contrastar, també hem triat el concert en Do m 441 on trobarem un Vivaldi més interior i profund.

Fiorenza i Vivaldi es varen formar i viure en ambients diferents. Vivaldi a Venècia, ciutat plena de canals on va ser mestre a l’Ospedale de la Pietà per a noies i Fiorenza a Nàpols, terra de volcans, on ensenyava bàsicament música instrumental al Conservatorio di Santa Maria di Loreto de nois. Aquests ambients diferents queden reflectits en la seva música, en els seus ritmes.

Basada en el somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare, The Fairy Queen és una de les obres més conegudes de Henry Purcell. La selecció instrumental que n’hem fet ens aportarà la frescor de les seves danses.

Matthew Locke (Devon?, 1621-2) es va inspirar, com Purcell, en un text de Shakespeare, precisament The Tempest. Era una persona de difícil caràcter i va ser el seu amic Purcell qui el va succeir en el càrrec de compositor de la Capella Reial Anglesa.

Tenim doncs, en aquest programa, tant música anglesa escrita principalment per acompanyar escena com música italiana purament instrumental.