Del barroc al classicisme
Manuel(?) Pla (+1766)
Obertura en Fa major
Allegro · Andantino molto · Presto
Domènec Terradellas (1713-1751)
Dall’Oriente non nasce il Sole, cantata per soprano i cordes
(recuperació mundial i primera interpretació des del segle XVIII)
Ària: Dall’Oriente non nasce il Sole…
Recitatiu: Quanto di bello mai natura sparse…
Ària: Per un oggetto così vezzoso…
Anselm Viola (1738-1798)
Concert per a fagot i orquestra en Fa major
Andante allegro – Andante largo – Final (Allegro)
Josep Pla (1728-1762)
Stabat Mater en Mi bemoll major, per a soprano i orquestra
Stabat Mater dolorosa (Largo)
Cujus animam gementem (Allegretto ma non tanto)
O quam tristis et afflicta (Largo)
Quæ mœrebat (Andantino grazioso)
Quis est homo – Quis posset non contristari (Largo-Andante-Allegro)
Pro peccatis (Andantino grazioso)
Vidit suum dulcem natum (Allegretto ma poco)
Eia mater, fons amoris (Staccato ma largo-Andante)
Fac ut ardeat – Amen (Allegro alla breve)
Del barroc al classicisme
La Catalunya del Set-cents va ser un bressol important de músics, de manera semblant, salvant les distàncies, al cas dels països txecs, Bohèmia i Moràvia. Com passava en aquesta altra nació sense estat, de Catalunya també en va sortir un excedent de músics i compositors que va trobar acomodament a altres parts del regne de les Espanyes o bé a altres indrets del continent. El cas dels germans Pla és paradigmàtic, i mentre Manuel Pla desenvolupava la seva activitat com a compositor teatral a Madrid, els seus germans Joan i Josep feien una carrera d’èxit a les principals corts i escenaris d’Europa. L’obertura d’aquest programa, que podem atribuir, amb reserves, al primer dels germans, pot estar relacionada amb les “symphonies de Monsieur Plà” tocades al Concert Spirituel de París en els anys 1753-55, però és un tema encara per esclarir. El Stabat Mater de Josep Pla, el germà petit, va ser estrenat tanmateix al monestir d’Arantzazu (País Basc) el 1756. És una obra excepcional en el catàleg dels Pla i palesa analogies estilístiques amb el de Pergolesi, tot i el seu caràcter un xic experimental.
Domènec Terradellas, ben altrament, després de completar la seva formació a Nàpols, la meca de l’art líric d’aleshores, va destacar com un dels principals operistes d’aquesta època entre el Barroc epigonal i el Classicisme incipient, rivalitzant amb autors com Hasse, Galuppi o Jommelli. Si la seva música operística va difondre’s arreu d’Europa, no succeeix així amb la cantata Dall’Oriente non nasce il Sole, que s’ha conservat en un manuscrit únic als arxius de la prestigiosa Accademia di Santa Cecilia de Roma, de la qual n’era membre l’any 1743. Aquesta obra inèdita, recuperada especialment per a aquest concert, probablement va ser composta en ocasió del seu ingrés, i no s’havia tornat a cantar des d’aquella època llunyana.
Molt diferent va ser la carrera de fra Anselm Viola, que va ingressar com a escolà de Montserrat l’any 1738, quan encara era un nen que es deia Pere. El 1758, després de professar com a monjo, va anar al “Monserratico” de Madrid, on encara va poder conèixer la música de la cort de Farinelli. Després, ja com a mestre de capella de Montserrat, va compondre força música religiosa, a més d’aquest concert per a fagot que data de l’any 1790, d’un estil clàssic una mica “monacal”.
Josep Dolcet
